Aquesta setmana entrarà en vigor el nou Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer d’Habitatge, que inclou un nou índex de preus de referència que permetrà regular els preus dels lloguers, que s’han disparat en els darrers anys.
Els nous contractes no podran superar el preu de l’últim contracte si ha estat vigent en els darrers cinc anys, un cop aplicat l’IPC, que aquest 2024 no pot superar el 3% en habitatge. La regulació afectarà els contractes, siguin nous o prorrogats, que se signin a partir de la seva entrada en vigor. No tindrà efectes retroactius. L’obra nova en queda al marge i es permetrà apujar-ne el preu més enllà de si s’han fet reformes importants al pis.
La regidora d’Habitatge, Iolanda Sánchez, afirma que “l’entrada en vigor del nou índex ens ha d’ajudar a millorar l’accés als lloguers a uns preus raonables en una zona tensa com Vilanova i la Geltrú. Un marc normatiu com aquest és necessari per evitar que el mercat especulatiu sigui l’únic criteri que determini els preus. Hem de recordar que l’accés a l’habitatge és un dret ciutadà que cal garantir, i des dels poders públics cal actuar per diferents vies per fer-ho possible».
Els preus a VNG
El nou índex determina per Vilanova i la Geltrú un rang de preus del lloguer d’entre 6,6 i 10 euros per metre quadrat en el cas d’edificis plurifamiliars, i d’entre 3,1 i 8,1 pel que fa a habitatges unifamiliars. Per exemple, per a un pis de 50 metres quadrats, el preu màxim del lloguer a Vilanova seria de 500 euros; 600 en cas de 60 metres; 700 per a 70, etc. Cada pis concret, però, té un rang de preus individual, atenent a la superfície construïda, el certificat energètic, l’any de construcció, l’estat de conservació i l’alçària, i també d’altres variables com l’existència d’ascensor, aparcament, mobles, zones compartides, etc.
El Ministeri d’Habitatge i Energia Urbana ha habilitat un cercador on es pot comprovar el rang de preus de lloguer d’un habitatge concret. Cal accedir-hi clicant aquí i introduir-hi la referència cadastral o l’adreça completa.
Aquest índex estatal neix de la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge. L’índex de referència de preus de lloguer estatal és un indicador de consulta pública amb caràcter informatiu que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge ubicat en una zona i amb unes característiques definides per qui fa la consulta, a l’hora que orienta sobre el preu mínim i el preu màxim que aquest mateix habitatge pot arribar a tenir.
A partir d’ara, els nous contractes de lloguer s’han de fer dins el preu referenciat en aquest sistema. Podeu consultar aquí tota la informació sobre els índexs de referència.
Què diu la llei?
La llei 12/2023 diu que els nous contractes que es facin sobre un habitatge que ja estava llogat no podran excedir la renda del contracte anterior (incloses les actualitzacions anuals). Només es pot incrementar la renda de l’anterior en un 10% si en els darrers dos anys s’han rebut subvencions a la rehabilitació o s’ha invertit en rehabilitació per un valor superior al 25% del cost de construcció de l’habitatge, o s’han fet reformes que acrediten la reducció de la demanda energètica en un 30%, o s’han fet obres de millora d’accessibilitat, o bé el contracte d’arrendament que se signa té 10 anys o més de durada.
En el cas dels nous contractes en un habitatge que no ha estat llogat en els darrers 5 anys, el preu no pot excedir el valor del sistema de l’índex estatal.
Si el propietari és un gran tenidor, la renda no pot excedir del valor més baix de l’índex, i només es pot aplicar un increment del 10% si el preu és inferior al valor més baix o si s’ha fet una rehabilitació.
Pel que fa l’actualització anual dels contractes vigents, aquest 2024 no pot excedir el 3% de la renda. Per al 2025 es crearà l’índex de referència per l’actualització anual de contractes d’arrendament.
La durada del contracte d’arrendament es modifica: el llogater té dret a demanar la pròrroga addicional d’1 any (màxim 3 anys), sigui qui sigui el propietari i el nivell adquisitiu del llogater, i el propietari l’ha d’acceptar obligatòriament.
La llei introdueix bonificacions fiscals pels propietaris: d’un 90% en cas que se signi un contracte amb reducció de la renda del 5% respecte a la del contracte anterior; d’un 70% en cas que es llogui a persones entre 18 i 35 anys, o bé que el propietari sigui administració pública o entitat sense ànim de lucre; d’un 60% si en els 2 anys anteriors s’ha rebut subvencions per rehabilitació o s’ha invertit en rehabilitació; i d’un 50% en qualsevol declaració d’ingressos del lloguer, sense cap condició.
En el cas del lloguer de temporada, la llei no regula el preu, però s’insta a fer una regulació. I en el cas dels habitatges buits, es defineix per primera vegada a l’àmbit estatal què és un habitatge buit (quan porta més de 2 anys sense habitar), i es possibilita l’increment de l’IBI fins al 150%.